Blog

RSS
  • 9999

    15. Jun. 2012, 8:14

  • 4444

    27. Okt. 2009, 15:42

  • Dolor cervical

    2. Feb. 2009, 20:33

  • Diga'm què penses es vespres, quan es mecànic t'apaga

    29. Dez. 2008, 3:25

    Sab 27 Dic – Antònia Font

    Colossal el concert d'Antònia Font ahir al Palau. Els acompanyava una agrupació d'instrumentistes clàssics (la "Royal 4 Quesos Philarmonic Orchestra") dirigida per un Miquel Àngel Aguiló embotit en un vestit-granota negre.
    Si les seves cançons són sublims de per sí, l'afegit de la orquestra (perfectament diluïda en les sonoritats del grup) aporta matisos que varien en l'espai i el temps: èpica, dramatisme i magnificència, però també delicadesa i contrapunts juganers, subtileses precioses i minúscules croquetes.

    El "Coser i cantar" va sonar sencer. Jo el tenia perfectament assimilat, després d'unes 40 o 50 escoltes, però allò va ser màgic: totes les cançons es van realçar, potenciant el so de la pròpia banda, que afegia detalls apassionants, i van superar àmpliament el resultat del disc.
    "Dins aquest iglú" sonà tràgica, impressionant, adquirint una nova dimensió gràcies a la força de les cordes; "Bamboo" reforçà l'electricitat a través dels dits de Joan Miquel Oliver, sempre detallista i magnífic; "Astronauta rimador" fou una tremenda força, amb un crescendo descomunal i salvatge; "Vehicle lunar" tancà el cicle amb la orquestra en solitari, engrandint la cançó amb uns arranjaments de corda i vent que ondulaven de forma preciosa.
    Els bisos van tornar boja a l'audiència, que va contribuir xiulant, picant i cantant sense parar. "Wa yeah!" va sonar per segona vegada, però el públic en volia més!!
    Amb tot recollit, i el tauler de llums apagat, el públic va cridar tant que van sortir a tocar la darrera de la nit, amb tothom de peu saltant i ballant.

    Una delícia.