Blog

RSS
  • El meu Summercase 2008 de dissabte

    21. Jul. 2008, 11:46

    Com el dia anterior, vaig arribar una mica més tard de les 18:00 per veure Antònia Font, que eren els que obrien un dels dos escenaris grans. Per l'hora que era el sol que queia a l'escenari era bastant fort, però tot i que hi havia força gent tampoc no estavem gaire apretats i vam passar-lo prou bé. El concert en sí bastant bo, amb el cantant aixecant el públic amb "Astronauta rimador" i final apoteòsic amb "Wa yeah!". Si haguessin programat aquest concert a una hora més normal hauria estat multitudinari.



    En acabat vaig anar cap a l'escenari petit a veure què hi trobava, i vaig trobar-m'hi els Shout Out Louds, que feien un britpop bastant convencional i no em van entusiasmar gaire, de manera que vaig tornar a l'escenari d'abans a veure Dorian, grup de Barcelona que feien un electro-pop bastant ballable encara que no és el meu estil, però que per passar una estona entretingudeta van anar prou bé.



    Abans que acabessin vaig tornar a canviar d'escenari per veure The Breeders, que tornaven després de 6 anys en silenci. Un concert una mica extrany, a estones de molta qualitat i amb el públic completament pendent de la música, a estones avorridot i amb la gent passant de tot. Una sensació rara amb la que vaig sortir d'allà.



    Després de nou a l'altre escenari principal a veure The Stranglers, però no vaig estar massa pel concert perquè al poc de començar va apareixer un company del Racó Català i vam estar de xerrameca durant aquell concert i els posteriors de Kings of Leon i Mogwai. Aquests dos últims grups no els coneixia, els primers feien un rock massa convencional pel meu gust, els segons em van agradar bastant, em recordaven a estones els Sonic Youth.



    A tot això era ja l'hora que toquessin els Sex Pistols, als que esperava amb absoluta curiositat i incertesa. Més encara després del lamentable espectacle que van donar dos anys enrrere a aquell mateix escenari els New Order. Quan les velles glòries tornen per la pasta mai no saps que et trobaràs. La veritat és que va sortir un concert prou digne, amb el públic força entregat i amb tothom corejant al final "Anarchy in the UK". De fet aquest va ser l'únic concert de tot el festival (dels que jo vaig veure) en que hi va haver bisos, no se si preparats o no. Em va sorprendre però la quantitat de simbologia nacionalista anglesa-britànica dalt de l'escenari, amb tot de banderes de Sant Jordi repartides per l'escenari i amb la bateria decorada amb la Union Jack, és una cosa que no vaig acabar d'entendre, a que venia tant patriotisme anglès.



    Immediatament després al mateix escenari van sortir els Kaiser Chiefs, que diria que tenien encara més públic que els Sex Pistols. Un concert correcte, amb la penya molt entregada mentre tocaven els grans hits del grup, "Everyday I love you less and less", "Ruby", "I predict a riot".... Entretingut sense arribar a espectacular.



    I per mi la nit de dissabte va acabar-se amb el que per mi va ser el millor concert dels que vaig veure aquell dia, llàstima que ja portava més de 8 hores de festival i les cames no responien gaire. Em refereixo al concert de Foals, banda anglesa que fan una música que jo qualificaria d'electro-indie-rock bastant contundent i que em van sorprendre molt agradablement.



    Quan van acabar vaig passar per davant de l'escenari a on estaven tocant Los Planetas, però tot això era ja gairebe a dos quarts de quatre i el cos em demanava tornar cap a casa així que no em vaig aturar i vaig donar per acabat el meu Summercase 2008.
  • El meu Summercase 2008 de divendres

    19. Jul. 2008, 11:14

    Ahir vaig arribar una mica abans de les 18:00 per recollir els abonaments que tenia comprats de fa mesos però no recollits, i la veritat és que no va ser un gaire bon inici de Summercase: gairebé mitja hora de cua al sol i l'entusiasme inicial es va transformar en una certa mala llet per la lentitud amb que funcionaven. Després una estoneta més de cua, afortunadament breu, per entrar i que ens posessin les polseres....



    La qüestió és que jo m'ho havia calculat per arribar just a temps de veure començar We Are Scientists i quan vaig aconseguir entrar ja eren les 18:40 i estaven a mig concert. Amb l'al·lèrgia que li tinc a les cues estava una mica de no gaire bon humor, però el concert em va anar animant i quan el meu molonòmetre marcava de nou per sobre dels 400 megatxulis, es va acabar el concert.... però com a mínim havia recuperat l'esperit



    Com que fins les 21:45 que no començava Blondie no hi havia cap grup conegut em vaig dedicar a explorar aquí i allà, i després de comprar uns tiquetes de begudes, el got, buscar un programa, etc. etc. vaig anar a la carpa d'electrònica a escoltar una estona de la sessió de Plastidecor dj's: un techno molt ballable però que a aquelles hores no em motivava gaire per moure l'esquelet, que tot just acabava d'arribar i calia dosificar, que un ja té una edat



    Després vaig anar a un altre escenari, a on vaig estar veient el concert de Glasvegas, que feien una cosa bastant convencional a mig camí entre el britpop i el rock, però que no estava malament. En acabat vaig canviar d'escenari de nou per trobar el primer gran descobriment de la jornada: Whitey, fusió entre indie rock i electrònica molt encertada i engrescadora, em van agradar moltíssim.



    Quan van acabar vaig tornar a l'altre escenari principal per veure en Nick Cave, aka Grinderman, amb el seu soul-punk passat de voltes, i la veritat és que no em va acabar de convèncer, així que vaig tirar cap a l'escenari més allunyat i més petit, que sol ser el que ofereix música més arriscada o menys coneguda, per veure el final de concert de Cadence Weapon, un MC i un DJ fent hip-hop. Prou bons, vaig passar una estona entretinguda encara que el hip-hop no em mata i només m'agrada en petites dosis.



    A tot això vaig anar trobant els amics que havien anat arribant i vaig canviar el xip de solitari festivaler experimentador per assistent convencional en grup per anar a veure Blondie. La veritat és que tampoc estava especialment motivat per veure'ls però són un clàssic i cal ser-hi. Gairebé era una obligació. De públic a rebentar, diria que va ser el concert més multitudinari de tots, van tocar el seu repertori amb els quatre clàssics que tenen però no ens van acabar de convencer.



    Així que abans que acabessin i com que eren les 22:30, hora prevista de començament d'Interpol, vam canviar d'escenari per no perdre'ns res dels de Nova York, que no van decebre i van fer un bon concert. De tota manera no els vaig veure acabar perquè volia ser ben a prop de l'escenari al concert de Maxïmo Park que començava a les 23:30, així que vaig deixar els Interpol a mig fer per tenir temps de passar a visitar al sr. Roca (en aquest cas sr. Poliklin) perquè les cervesetes feien el seu efecte i situar-me a les primeres files de l'escenari on tocaria Maxïmo Park.



    El concert per mi impecable, en Paul Smith deixant-s'ho tot sobre l'escenari... bé, no puc ser gaire imparcial, m'agraden molt i molt malament ho haurien d'haver fet perquè no m'agradés el seu concert. Només un punt negatiu: van tocar un parell de cançons noves encara no editades i no em van agradar gaire, no tenien aquella energia que té Maxïmo Park i que és el que tant m'agrada d'ells. Final apoteòsic de concert amb "Apply some pressure" i tot cansat i suat de nou a canviar d'escenari.



    El següent concert que tenia previst era The Verve, que francament i demano disculpes als fans d'aquest grup, se'm va fer una mica conyàs. M'agraden al sofà de casa meva, però el concert el vaig trobar avorridot. No només jo sinó també a les altres persones que eren amb mi en aquell moment, així que després de 4 o 5 cançons vam dir que fins que no comencés Primal Scream, a les 02:30, ens anavem d'experimentació.



    I la vam encertar de ple: de nou a l'escenari més petit i allunyat de tots vam trobar el segon gran descobriment de la jornada: els japonesos Cornelius. Inclassificables, a estones sonava a rock industrial, a estones a pop, a estones electrònica... tot combinat amb una genial posada en escena, amb jocs de llum, neons i projeccions perfectament sincronitzades a la música... ens va sorprendre molt agradablement, a nosaltres i a tothom els que vam tenir la sort de ser allà en aquell moment, l'aplaudiment del públic al final va ser un sincer reconeixement de la boníssima estona que ens van fer passar



    De tornada cap a l'escenari principal, vam passar per l'altre gran escenari a on el DJ francès Etienne de Crecy tenia muntat el seu escenari cúbic, una mica a l'estil de Daft Punk, des d'on punxava el seu house electrònic molt ballable i que va engrescar molt tothom, un cop més l'escenari on havia tocat Blondie unes hores abans era a rebentar.



    A aquelles hores les cames ja començaven a pesar una mica, així que vam tenir una estona de relax a la gespa tot esperant que comencés Primal Scream, que a mi personalment no em van acabar de convèncer (ja els havia vist fa dos anys també al Summercase i definitivament no m'agrada gens el directe que fan). A tot això eren ja gairebé les 03:00, i cansat com estava després d'haver treballat tot el matí i després de 9 hores de festival, vaig decidir que marxava cap a casa, tot lamentant no tenir prou ànims per quedar-me una estona als 2manydjs, que començaven precissament a les 03:00



    Respecte de la organització del festival, en general diria que prou bé. Excepte el tema de la recollida d'entrades anticipades i la tradicional pudor que acaben fotent els lavabos químics, la resta va funcionar prou bé, no trobaves gaire cues ni aglomeracions ni per comprar tiquets ni per agafar les begudes, encara que trobo que l'oferta de menjar era massa limitadeta: només telepizza, i a mi francament no m'agraden gens. Quina diferència amb el Primavera Sound, a on podies menjar des de kebabs a entrepants de botifarra al caliu passant per pizzes, patates, frankfurts, pasta i amanides.



    Sort d'una noia que em va regalar just abans del concert de Blondie un sandvitx que portava de sobres, aquell sandvitx em va salvar la vida



    Avui no m'oblidaré d'emportar-me un entrepà, vist el panorama....